Crea sito

Letera a la Academia de la Crusca

Letera orijinala e ofiçala del CSPL

Jentil Academia de la Crusca,

Podom miga esimer-s de ciapar posizion despœ de l’intervent publegad comè “el Tema” d’otober sora la lengua lombarda. In quant esperts de lengue rejonai e bilenguism rejonal constatom qe el professor D’Achille al s’è espress sora el cas de la lengua lombarda senza vesser corretament informad. Dejà qe i tematege ligade ai lengue rejonai e a’l mantegniment lenguisteg purtrop vegnen despess tratade malament ind el contest italian, l’è necessari evitar de alimentar la confusion sora tematege jamò poc cognossude e anc’mò manc discutide ind l’opinion publega. Per segond, se se vœl haver-g un debatit seri sora la quistion dei lengue rejonai d’Italia e sora la decision de la Rejon Lombardia de star-g adree ai desvilup modern evidents in dei altre rejon d’Europa, besognariss far-l cont argoments qe se tegnen ai faits e basads ind su dei atejaments contemporani e pertinents a’l tema de la diversitaa lenguistega.

El D’Achille al scomença cont el dir qe “l’espression [lengua lombarda] la podariss vesser doprada domà per indicar el compless dei dialets lombards”. L’utilizazion del condizional al desmostra qe el D’Achille al cognoss miga el tema del qual al parla, del moment qe ind el contest dei lengue rejonai e minoritarie el termin lengua l’è doprad esatament per indicar un insema de parlade qe costituissen un sistema lenguisteg independent de qell de la lengua de Stat (ind el noster cas l’italian). E propi in sintonia cont el contest internazional, el provediment de la Rejon Lombardia al fa esplicitament referiment a la “promozion de la lengua lombarda a travers dei so varietaa locai”.

El D’Achille l’alimenta la confusion cont el recognosser qe quei qe luu al ciama “dialets” inn lengue, ma pœ al dix qe i “lengue” inn domà quei qe “inn staite drovade in forma scrivuda e inn staite standardizade per espletar dei fonzion specifege”. Qest qì l’è a l’istess moment fals e inganevol. Per prima roba, qella afermazion qì l’è falsa perqè dei set-mila lengue parlade ind el mond domà una percentuala minima la g’ha una storia ‘mè quella qe el D’Achille al volariss imponer comè carateristega determinanta. Squas tute i lengue native americane inn integrament de utilizazion oral, e nissuna l’è mai staita doprada per dei fonzion aministrative. L’istess se pœ dir-l per i incirca domila lengue de l’Africa. Pretender de ciamar “lengue” domà quei qe g’hann una storia compagn de quella de l’italian o del frances l’è miga domà una fallaça lojega (una petitio principii, per vesser precis), ma l’è anca un atejament elitari qe l’è stait bandonad de la lenguistiga de almanca cinquanta agn.

Per segond, sostegnir qe i lengue inn domà quei qe “inn staite drovade in forma scrivuda e inn staite standardizade per espletar dei fonzion specifege” l’è inganevol. De fait se sa qe i lengue rejonai, per soa natura, poden miga haver-g o haver-g havud l’istess prestij social de una lengua de Stat e donca se trœven despess senza una standardizazion. Nanca el catalan, qe l’è fors vuna dei lengue rejonai plussee socialment desvilupade a’l mond, al po vantar el nivell de standardizazion e d’utilizazion formal qe al vanta el spagnœl. Ma miga per quest el catalan l’è “manc lengua” del spagnœl, l’è domà una lengua manc standardizada. Semper in tema spagnœl, fem a ment qe la Real Academia Española la doprava pseudo-argoments compagn de quei del D’Achille quand qe al ge dava el so suport a’l Francisco Franco ind el ciamar i dialets del catalan “dialets spagnœi”, e qe i istess pseudo-argoments se trœven incœ ind la retorega del govern de l’Erdogan quand qe al sostegn qe “i curds parlen dei dialets turc, la lengua curda la esist miga”. Just per quest, e per via de qella abituden qì de negar l’esistenza dei lengue rejonai, el grup de lavor del Parlament Europee l’ha publegad qe l’è poc un document indovè al met su l’istess pian el mancad respet per i lengue rejonai e minoritarie a un’azion de descriminazion raziala in quant violazion dei direits uman. Jontom anca qe ind qell document lì se fa referiment ai lengue rejonai d’Europa censide ind l’Atlant UNESCO, indovè g’è anca la lengua lombarda.

L’enesim pseudo-argoment l’è presentad ind l’afermazion qe “besognariss parlar de “lengue lombarde”, “perqè ind Lombardia esist ‘vari dialets lombards’ ”. Inanz de tut, l’è sbalorditiv qe qei lœg comun qì inn anc’mò presentads comè possibel argoments per el presont status de “miga-lengua”. Ogni lengua, se sa, la cambia de sit a sit, via qe per do jener de lengue: i lengue pianifegade tant ‘me l’esperant, del qual la variazion diatopega l’è trascurabel, e i lengue morte (ma anca i lengue morte cambiaven de sit a sit quand qe eren vive).

Se analizom una qualsessia lengua naturala anc’mò viva, la quistion l’è semper e domà ind l’entitaa de la diferenziazion dialetala, de segur miga ind la soa esistenza. La diferenziazion dialetala la g’è semper, picinina o granda qe la sia. Anca ind el car italian a g’è quell qe se seta sora la “sedia” e quell qe se seta sora una “seggiola”, quell qe mangia “il cioccolato” e quell qe mangia “la cioccolata”, e g’è dei jent qe ge “garba assai il cocomero” e dei altre qe ge “piace molto l’anguria”. Tute variant perfetament acetade dei dizionari e gramatege comè esempi de “lengua italiana”. La diversitaa intra i varietaa de la lengua italiana (despess ciamade “italian rejonai”) l’è certament cognossuda de quei qe lavora ind el setor, vist qe un quai recercador (per esempi Cortelazzo e Mioni, 1984) hann ciamad i italofon “dialetofon inconsapevol”, propi perqè inn miga-coscients del fait qe anca lor parlen una lengua qe la cambia de sit a sit. Quest al desmostra comè l’acusa de “miga-lengua” qe la vegn faita a’l lombard se podaria far-la anca a l’italian, se la fudess miga un’acusa senza sens, del moment qe la variazion jeografega l’è proprietaa intrinsega de ogni lengua.

Fem anca notar qe per soa natura i lengue rejonai manifesten plussee variazion diatopega dei lengue de Stat. La lengua galiziana la g’ha tri grup dialetai (naturalment spartids ind sotagrup), la lengua sarda duu (anca lor spartids in tantissem sotagrup) e la lengua basca nœv. El lombard, cont i so tri grup, l’è per intreg ind linia cont i altre lengue rejonai d’Europa.

Lassom star de comentar i afermazion segond i quai el provediment de la Rejon Lombardia la volariss qe un doman “ind la rejon se dopera domà el lombard e l’ingles e se poda tranquillament far senza de l’italian” perqè se comenten indeperlor, del moment qe né el provediment de la Rejon né el projet de lej hann mai nanca minimament fait referiment a una matada compagna.

Sperom, inscambi, qe la Rejon Lombardia la vaga inanz ind el so lavorar per la promozion e el mantegniment de la lengua lombarda e qe la staga adree ai altre Rejon d’Europa comè la Catalogna, el Friul e la Galizia, indovè el bilenguism rejonal l’è dree a desmostrar dei desvilup fiss positiv, contra l’elitism lenguisteg e ind el respet de la diversitaa lenguistega.

Firmad,

Marco Tamburelli (docent de bilenguism, Universitaa de Bangor, GB)

Federico Gobbo (docent de interlenguistega e Esperanto, Universitaa de Amsterdam)

Claudia Soria (Istitut de Lenguistega Computazionala “A. Zampolli”, CNR)

Roberto Bolognesi (docent de lenguistega, Universitaa de Amsterdam e Universitaa de Groninga)

A nom del grup scientifeg del CSPL

Lascia un commento

Questo sito usa Akismet per ridurre lo spam. Scopri come i tuoi dati vengono elaborati.