Crea sito

Gramatega

Ortografia

Per l’Ebook de l’ortografia Scriver Lombard ta podet sqiçar qì

Per cognosser plussee sora la Scriver Lombard

L’ortografia dovrada in qesta gramatega qì la sarà la Scriver Lombard. Qì un video qe ‘l spiega perqè l’è necessari haver-g un’ortografia polinomega:

El sistema de Scriver Lombard l’inxubiss un’ortografia nœva qe:

  • la serviss de scriver de manera parzialment uniforma tuts i dialets lombards
  • l’è compagna dei ortografie dei lengue de normazion recenta: ocitan, catalan, galles, ladin
  • l’è inradixada indela tradizion leteraria lombarda plussee antiga, çoè medieval: Belcalcer, Bonvexin, Uguçon etc.

Grazia a qell’ortografia qì, vun qe al parla un qualsessia dialet lombard al podaria scriver un test:

  • comunegativament important
  • de interess soraprovinçal
  • comprensibel per tuts i olter lombardofon
  • senza dover pensar ind un dialet qe al sia minga el so
  • senza sconder del tut l’identitaa del so dialet ind el scrit.

La scritura

L’ortografia Scriver Lombard l’è staita desvilupada con l’intenzion de permeter la scritura de tute i variant lombarde int una manera qe l’è univoca dal pont de vista ortografeg, ma qe a l’istess temp la rapresenta miga dei son precis e donca la pœ vesser lejuda con “acents” divers, per mantegnir i diverse parnonzie locai. De conseguenza, l’abecee de Scriver Lombard al pœ parer dificil a qi è qe l’è usad a scriver domà in italian per via qe la grafia italiana l’è staita desvilupada per trascriver domà un dialet (o varietaa lenguistega) uneg plutost qe un’insema de varietaa. Per iutar l’imprendiment, la tabella qì de sota la riporta l’abecee cont insema i fonema rapresentads da ogni letera, per dar un’idea jenaral dei parnonzie possibil (miga tute i parnonzie, perqè la lista l’è fonematega, miga fonega). La tabella la vœl miga vesser una roba da imparar a memoria da subet. L’è plutost un pont de riferiment, un quaicoss da tegner sot œgg intratant qe s’impara a drovar l’ortografia de Scriver Lombard.

a /a/, /ɐ/

In posizion tonega (in dove qe ‘l borla l’acent) la letera <a> la rapresenta una /a/ ciara in asquas tute i variant, ma int una quai variant trœvom la /ɐ/. In certe variant la /a/ la pœ ciapar una parnonzia intra [a] e [o] (per esempi in bressan), ma domà in posizion miga tonega, e donca l’è semper part del fonema /a/.

b /b/

La letera <b> la rapresenta semper el fonema /b/. In tante varietaa al se manifesta cont un son arent a [p] quand qe l’è in fin de parolla, per via de un procediment de desonorizazion.

c /k/

Per via del fait qe la <c> latina la g’ha havud tants desvilup divers int la storia del lombard, la letera <c> la rapresenta fonema diferents a segond del dialet e de la posizion int la parolla. Prima de <a>, <o>, <u>, <œ> e in fin de parolla: la rapresenta al fonema /k/.

ce /t͡ʃ/, /s/, /ʃ/ Prima de la <e> la <c> la rapresenta tri fonema, a segonda del dialet: /t͡ʃ/, /s/, /ʃ/.
ci /t͡ʃ/, /s/, /ʃ/
    • se la <i> l’è seguida da una vocal, la <c> la rapresenta el fonema /t͡ʃ/ per tuts i dialets. 
  • se la <i> l’è seguida da una consonant, la <c> la rapresenta tri fonema, a segonda del dialet: /t͡ʃ/, /s/, /ʃ/.
cc /t͡ʃ/

Diagraf drovad domà in fin de parolla per rapresentar i cas indovè qe la <c> latina l’è diventada /t͡ʃ/ in tuts i dialets lombards.

ç /t͡ʃ/, /s/, /ʃ/ La <ç> (o “ce con cedilia”) la rapresenta i tri fonema /t͡ʃ/, /s/, /ʃ/ prima de <a>, <o>, <u>, <œ> e in fin de parolla.
d /d/ La letera <d> la rapresenta semper el fonema /d/, fœra qe int i cas in dovè qe la g’ha valor morfolojeg. In tante varietaa el fonema /d/ al se manifesta cont un son arent a [t] quand qe l’è in fin de parolla, per via de un procediment de desonorizazion.
e /e/, /ɛ/, /ɐ/

In jeneral, la letera <e> la rapresenta i fonema /e/, /ɛ/ e /ɐ/. In fin de parolla la <e> la g’ha valor morfolojeg, e donca la pœ vesser muta, a segonda del dialet.

f /f/ La letera <f> la rapresenta semper el fonema /f/.
g /g/

Per via del fait qe la <g> latina la g’ha havud tants desvilup divers int la storia del lombard, la letera <g> la rapresenta fonema e son diferents a segonda del dialet e de la posizion int la parolla. Prima de <a>, <e>, <o>, <u>, <œ> e in fin de parolla: la rapresenta el fonema /g/ (fin de parolla: in tante varietaa al se manifesta cont un son arent a [k], per via de un procediment de desonorizazion).

gi /d͡ʒ/, /g/
  • se la <i> l’è seguida da una vocal, la <g> la rapresenta el fonema /d͡ʒ/.
  • se la <i> l’è seguida da una consonant, la <g> la rapresenta el fonema /g/ tant ‘mè cont i oltre vocai.
gg /d͡ʒ/ Diagraf drovad domà in fin de parolla per rapresentar i cas indovè qe la <g> latina l’è assoçada cont el fonema /d͡ʒ/ (in tante varietaa al se manifesta cont un son arent a [t͡ʃ], per via de un procediment de desonorizazion).
h La letera <h> la g’ha domà valor iconeg e donca la corespond miga a un fonema. L’è drovada domà per rapresentar i coniugazion del verb haver/havir.
i /i/, /j/ La letera <i> la rapresenta i fonema /i/ e /j/ a segonda de la posizion denter de la parolla. In certe variant el fonema /i/ al pœ manifestar-s cont el son [e] (per esempi in Bressan o in Paves), soratut se in posizion atonega o prenasala. De tuta manera, l’è semper una manifestazion del fonema /i/.
j /d͡ʒ/, /ʒ/, /z/

El desvilup storeg dei sibillant l’è el contest fonolojeg con plussee variazion int el Lombard. La letera <j> l’è staita catada fœra per rapresentar in manera univoca e iconegament reconossibila i tri desvilup fonemeg plussee spantegads: /d͡ʒ/, /ʒ/, /z/.

l /l/, /r/

La letera <l> la rapresenta la “l” latina, qe l’è assoçada cont el fonema /l/ o /r/ a segonda dei dialets. In certe varietaa rotege, e in certs contests vocaleg (per esempi dop de la <a>), la <l> l’è miga parnonziada in fin de parolla, ma la marca el slongament de la vocal.

ll /l/ El diagraf <ll> al rapresenta quei contests in dovè qe el rotacism al g’ha miga havud efet, e donca se trœva el fonema /l/.
m /m/ La letera <m> la rapresenta semper el fonema /m/.
n /n/

La letera <n> la rapresenta el fonema /n/, qe in fin de parolla al pœ manifestar-s con la [ŋ] velara, con la nasalizazion de la vocal precedent (per esempi [ã] o [ũ]) o anca con la scancellazion completa de la nasalitaa.

o /o/, /ɔ/, /u/

El desvilup storeg de la “o” latina l’ha portad a diverse variazion int el lombard. De conseguenza, la letera <o> la rapresenta in manera univoca e iconegament reconossibila i tri desvilup fonemeg plussee spantegads: /o/, /ɔ/, /u/.

oo La <oo> la g’ha valor morfolojeg, e la marca semper la prima persona singular, inrispetivament de la sortida fonematega.
œ /ø/ La letera <œ> la rapresenta el fonema /ø/.
p /p/ La letera <p> la rapresenta semper el fonema /p/.
q /k/

La <q> l’è drovada in contests etimolojeg prima de la <u>, e prima dei vocai frontai <e> e <i> per rapresentar el fonema /k/.

r, rr /r/

Sia <r> qe el diagraf <rr> i rapresenta el fonema /r/. La diferenza l’è principalment etimolojega, per poder evitar l’omografia in parolle come <car> (car el mè fiœl) e <carr> (un carr de bœv) o <sera> (la fin de la jornada) e <serra> (serra la porta). G’è però anca el fator qe la <rr> la marca el scurtament vocaleg ativ in tants dialets de l’area lombardofona: <car> = [ka:r] <carr> = [kar]. In fin de parolla, la <r> la pœ marcar el slongament de la vocal, o la pœ vesser muta, a segonda del dialet.

s /s/, /z/

In jeneral, la letera <s> la rapresenta i fonema /s/ e /z/, a segonda de la soa posizion int la parolla.

    • /z/: in mez ai vocai e in fin de parolla;
  • /s/: in olter contests fœra qe in mez ai vocai e in fin de parolla.

In fin de parolla, e domà dop de <t> e <d>, la <s> la g’ha valor morfolojeg (la marca el plural mas-c). A segonda del dialet, la pœ vesser muta opura la marca i diagraf <ts> e <ds> qe i rapresentan el fonema /t͡ʃ/.

ss /s/ El diagraf <ss> al rapresenta semper el fonema /s/ in mez ai vocai e in fin de parolla.
s’c /st͡ʃ/

El diagraf <s’c> al rapresenta semper la sequenza /st͡ʃ/ prima de <i> e in fin de parolla.

t /t/ La letera <t> la rapresenta semper el fonema /t/.
u /y/ La letera <u> la rapresenta semper el fonema /y/.
v /v/

In jeneral, la letera <v> la rapresenta el fonema /v/. In posizion intervocalega la g’ha anca valor iconeg e l’è miga semper parnonziada, a segonda del dialet.

x /ʒ/, /z/

La letera <x> l’è per marcar i contests in dovè qe el desvilup storeg dei sibillant l’ha portad a do sortide (different de la <j>, qe la marca tre sortide): /ʒ/, /z/.

z /z/, /dz/, /s/, /t͡s/ La letera <z> la rapresenta in manera univoca e iconegament reconossibila i desvilup fonemeg de la [dz] Gallo-Romanza (qe in lombard l’è diventada /d͡z/ e /z/) e de la “-ti-“ latina (qe in lombard l’è diventada /t͡s/ e /s/).

Articoi

Articoi Determinativ Singular Plural
Masqil el/ol i
Feminil la i
Articoi Indeterminativ Singular Plural
Masqil un dei
Feminil una (un’*) dei

* Denanz ai parolle qe principien cont una vocal.

Plural
  • I nom masqil qe finissen in -d e -t, jonten la -s a la fin (el gat > i gats, pronconçad [‘gat͡ʃ, ‘gat] a segonda del dialet).
  • – Per i nom feminil qe finissen per -a, se jonta -e a’l so sit (la cadrega > i cadrege, prononçad [ka’dre:k, ka’dre:g, ka’drege, ka’dregi…]).
Verb
  • Ind i verb a l’infinitiv l’è semper scrivuda la desinenza in -r de la so coniugazion, anca per qei qe i la prononça miga (mangiar, veder, finir, saver/savir)
  • Se a l’infinitiv g’è de jontar dei pronom, se dovra ol tratin “-” (parlar-g, veder-v, finir-l)
  • La prima persona singolar de l’indicativ present e futur dei verb inregolar l’è faita con -oo (mi foo, faroo)
  • Ol participi passad dei verb inregolar l’è fait con -it (stait, fait, dait)
  • Denanz ai vox del verb haver/havir l’è jontada una (haver, hoo, hir-ga, g’hive)
  • La prima persona singolar del present indicativ del verb vesser l’è de scriver sont per tute i prononce.
Participi passad m. sing m. plur f. sing f. plur
-ar -ad -ads -ada -ade
-er -ud/-id -ids/-uds -ida/-uda -ide/-ude
-ir -ud/-id -ids/-uds -ida/-uda -ide/-ude
Numer
1 vun (m.) / vuna, vœna (f.) 7 set 13 tredex 19 dexnœv 50 cinquanta
2 duu (m.) / do (f.) 8 vot 14 quatordex 20 vint 60 sessanta
3 tri (m.) / tre (f.) 9 nœv 15 quindex 21 vintun 70 setanta
4 quater 10 dex 16 sedex 22 vintiduu 80 votanta
5 cinq 11 vundex 17 derset 30 trenta 90 novanta
6 ses 12 dodex 18 dexdot 40 quaranta 100 cent
1000 milla mln milion
10000 dexmilla bln miliard
100000 centmila